OLIGOTERAPIA

Oligoelements combinats de Zinc i Coure © - Ifigen

La oligoterapia és un efectiu tractament natural que està basat en els oligoelements, que son compostos formats per minerals, els quals són imprescindibles pel bon funcionament del cos humà, i que poden ésser subministrat de manera simple o combinada.

El conjunt d'elements químics del tot necessaris per tal que les reaccions metabòliques i bioquímiques es portin a terme de manera efectiva, es poden dividir en quatre grups.

Hi ha els bioelements fonamentals com són el carboni (C), hidrogen (H), nitrogen (N) i oxigen (O), després hi ha els coneguts com macrominerals, que en total són set, com el calci (Ca), fòsfor (P), potassi (K), clor (Cl), sofre (S), sodi (Na) i magnesi (Mg).

En tercer lloc hi ha catorze elements químics que tenen unes funcions molt importants en el cos humà, amb la diferència que la seva necessitat i quantitat dins l'organisme és molt baixa, i que són els que reben el nom d'oligoelements, tals com: bor (B), cobalt (Co), coure (Cu), crom (Cr), fluor (F), ferro (Fe), manganès (Mn), molibdè (Mo), níquel (Ni), seleni (Se), silici (Si), vanadi (V), iode (I) i Zinc (Zn).

Gel que combina olis essencials amb oligoelements © - Nutergia

Finalment, hi ha una sèrie d'elements químics que no s'ha demostrat que la seva presencia en el cos sigui necessària, però sí que davant d'un trastorn, es mostren altament efectius en combatre el desequilibri orgànic, ajudant al cos a recuperar la salut o al menys mantenir-lo dins uns paràmetres tolerables.

Aquests elements químics actualment en son vuit: Alumini (Al), Antimoni (Sb), Arsènic (As), Bari (Ba), Bismut (Bi), Liti (Li), Or (Au) i Argent (Ag), dels quals es possible que el liti sigui el element químic més conegut, degut a la seva efectiva acció sobre alteracions psiquiàtriques com por ésser el trastorn bipolar.

Tots aquests elements químics se'ls coneix com elements no essencials medicamentosos o per l'acrònim ENEM's, tot i que alguns d'ells formen part del grup d'oligoelements como poden ésser el liti, l'or o l'argent, entre d'altres, no sempre autoritzada la seva venda a l'Estat Espanyol.

Fent èmfasi en el oligoelements, cal esmentar que la diferència important entre aquest i els medicaments al·lopàtics, és simplement la dosi que forma part la seva composició; els medicaments al·lopàtics estan basats en dosis ponderals, mentre que el oligoelements es basen en dosis infinitesimals.

Aquesta diferència és molt important ja que fa que la teràpia basada en els oligoelements sigui totalment innòcua en quan als efectes secundaris, contraindicacions, interaccions o toxicitat que pugui provocar, i com tot tractament, la seva eficàcia estarà en que la dosis prescrita, estigui sempre dins el marge terapèutic correcte, és per això que no és recomanable l'automedicació, sinó que tot tractament sempre sigui l'indicat per personal mèdic, farmacèutic o terapeuta naturista competent.

Les vies d'administració a diferència dels olis essencials que són tres, en el cas dels oligoelements en són bàsicament dos, la via interna oral, on els productes poden ésser purs, essent la forma més habitual de prendre'ls de manera sublingual, però també hi ha moltes altres alternatives com per exemple càpsules, comprimits, xarops, vials o preparats que inclouen altres remeis, com per exemple de procedència fitoterapéutica, que poden ésser ingerits; altres poden ésser simplement per esbandida bucal, per tal d'impregnar mucoses i genives, per posteriorment ésser el líquid expulsat.

La via tòpica, també es molt utilitzada i eficaç, i es poden presentar productes en forma d'oligoelements en cremes i gels combinats amb altres remeis de procedència fitoterapéutica o amb olis essencials.

Finalment, cal esmentar per la confusió que por portar el prefix "oli" que els oligoelements no són olis, sinó minerals i nutrients, que es prenent en dosis infinitesimals, d'aquí el prefix real "oligo", procedent del grec que significa minúscul o petit.